L’Escola Pia de Santa Anna de Mataró
El dia 1 de gener de 1738 s’obriren per primera vegada les
portes del col•legi de l’Escola Pia a de la Fonda del Pardal a la cantonada del
Camí Ral amb el carrer de Sant Antoni. La comunitat s’hi havia establert el 24
de desembre anterior.
La presència escolàpia a la ciutat datava d’uns mesos abans. En efecte, el 3 de juny de 1737 dos escolapis arribaren a Mataró i un d’ells, el pare Joan Balcells, s’hi quedà substituint des del dia següent el professor de llatí a l’escola que hi havia a l’edifici de l’Ajuntament. Fins al mes de desembre residí al convent dels pares carmelites de Sant Josep.
Els tràmits per a la fundació de l’escola venien de llarg. En les actes municipals del 14 de gener de 1707 ja hi consta la voluntat de la ciutat de portar els escolapis. Una de les condicions de la ciutat era que, a més de totes les matèries pròpies de les primeres lletres i del llatí i retòrica, s’impartís la filosofia. Mataró volia una facultat universitària com tenien tantes altres poblacions catalanes. Finalment s’arribà a uns acords que se signaren a Mataró el 24 d’abril de 1737; s’aconseguí el permís del bisbe de Barcelona el juny d’aquell any i el rei Felip V signà la llicència el 13 de novembre de 1713.
Els escolapis compraren el solar entre la plaça de Santa Anna i el Camí Ral i en diverses fases i aixecaren l’escola, la residència per a la comunitat i l’església, la qual va ser inaugurada el 31 de maig de
1789.
La presència escolàpia a la ciutat datava d’uns mesos abans. En efecte, el 3 de juny de 1737 dos escolapis arribaren a Mataró i un d’ells, el pare Joan Balcells, s’hi quedà substituint des del dia següent el professor de llatí a l’escola que hi havia a l’edifici de l’Ajuntament. Fins al mes de desembre residí al convent dels pares carmelites de Sant Josep.
Els tràmits per a la fundació de l’escola venien de llarg. En les actes municipals del 14 de gener de 1707 ja hi consta la voluntat de la ciutat de portar els escolapis. Una de les condicions de la ciutat era que, a més de totes les matèries pròpies de les primeres lletres i del llatí i retòrica, s’impartís la filosofia. Mataró volia una facultat universitària com tenien tantes altres poblacions catalanes. Finalment s’arribà a uns acords que se signaren a Mataró el 24 d’abril de 1737; s’aconseguí el permís del bisbe de Barcelona el juny d’aquell any i el rei Felip V signà la llicència el 13 de novembre de 1713.
Els escolapis compraren el solar entre la plaça de Santa Anna i el Camí Ral i en diverses fases i aixecaren l’escola, la residència per a la comunitat i l’església, la qual va ser inaugurada el 31 de maig de
1789.
Els exàmens publicats des de 1768 fins a 1834 mostren els programes de les
matèries que s’impartien. Remarquem que a més del currículum normal de l’època
s’ensenyà nàutica des del curs 1767-1768 i poc després es començà també amb
l’agrimensura. Conservem impreses diverses tesis de filosofia i de teologia que
es defensaren dintre de la corresponent càtedra tan per part d’estudiants
escolapis com d’altres que no ho eren. El pare Francesc Ferrer a l’aritmètica
comercial hi introduí l’ensenyament personalitzat per a resolució d’exercicis i
de problemes. De la pissarra de cuir passà a la de pedra i a principis del segle
XIX s’usà ja a Mataró la pissarra mural per primera vegada al nostre país. 
Mataró va ser ocupada per les tropes franceses el 1808; als pocs dies abandonaren la ciutat i els mataronins decidiren defensar-se d’una nova ocupació. El pare rector de Santa Anna, Jaume Vada, el 7 de maig de 1808 des de la trona de l’església pronuncià un sermó vibrant —es conserva el text català— per encendre els ànims contra els francesos i animar-los a formar en les milícies que s’apostaren als alts de Montgat. La resistència va ser inútil, els francesos arribaren a Mataró, saquejaren el col•legi i incendiaren i destruïren part de la ciutat.
A l’Escola Pia de Santa Anna es formaren la majoria dels homes que al llarg del segle XIX contribuïren a l’embranzida industrial, econòmica i social que situaren la ciutat com a una de les principals del Principat. Gràcies a la perseverança dels escolapis i la voluntat per part de l’Ajuntament, el col•legi superà els deu anys de supressió (1835-1845). Restaurat l’orde, s’implantà el batxillerat segons les noves lleis de l’Estat i es reformà la primària. Durant llargs períodes va ser seminari menor depenent del de Barcelona.
Per a l’ensenyament del comerç com a primària superior s’adoptà es de 1902 el Pla confeccionat per la província. Un mitjà educatiu important a Mataró va ser el Museu Comercial, inaugurat el juny de 1916.
El 1914 es fundà la Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna, la primera que es creava als escolapis de Catalunya. A Santa Anna es crearen grups de Pomells de Joventut. El 1928 l’Ajuntament seguint les disposicions del govern de Primo de Rivera retirà tota subvenció a l’Escola Pia per no eliminar els llibres de lectura en català. El 1929 s’introduí el basquetbol entre els alumnes. El 1933 per poder mantenir l’ensenyament cristià es fundà la «Mútua Escolar Cardenal Vives i Tutó»; les classes de batxillerat s’impartiren en locals de fora del col•legi de la plaça Santa Anna, però es col•laborà amb l’Institut Municipal de Batxillerat i l’escolapi Miquel Soy en va ser professor.
El juliol de 1936 els religiosos foren forçats a abandonar la casa i refugiar-se en famílies que caritativament els acolliren i protegiren. Passats els primers dies de confusió, les mateixes autoritats locals protegiren els religiosos; quan sabien que s’apropava algun perill els avisaven i a algun el recloïen a la presó perquè no el trobessin a una casa particular.
L’interior de l’edifici va ser força malmès.
Mataró va ser ocupada per les tropes franceses el 1808; als pocs dies abandonaren la ciutat i els mataronins decidiren defensar-se d’una nova ocupació. El pare rector de Santa Anna, Jaume Vada, el 7 de maig de 1808 des de la trona de l’església pronuncià un sermó vibrant —es conserva el text català— per encendre els ànims contra els francesos i animar-los a formar en les milícies que s’apostaren als alts de Montgat. La resistència va ser inútil, els francesos arribaren a Mataró, saquejaren el col•legi i incendiaren i destruïren part de la ciutat.
A l’Escola Pia de Santa Anna es formaren la majoria dels homes que al llarg del segle XIX contribuïren a l’embranzida industrial, econòmica i social que situaren la ciutat com a una de les principals del Principat. Gràcies a la perseverança dels escolapis i la voluntat per part de l’Ajuntament, el col•legi superà els deu anys de supressió (1835-1845). Restaurat l’orde, s’implantà el batxillerat segons les noves lleis de l’Estat i es reformà la primària. Durant llargs períodes va ser seminari menor depenent del de Barcelona.
Per a l’ensenyament del comerç com a primària superior s’adoptà es de 1902 el Pla confeccionat per la província. Un mitjà educatiu important a Mataró va ser el Museu Comercial, inaugurat el juny de 1916.
El 1914 es fundà la Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna, la primera que es creava als escolapis de Catalunya. A Santa Anna es crearen grups de Pomells de Joventut. El 1928 l’Ajuntament seguint les disposicions del govern de Primo de Rivera retirà tota subvenció a l’Escola Pia per no eliminar els llibres de lectura en català. El 1929 s’introduí el basquetbol entre els alumnes. El 1933 per poder mantenir l’ensenyament cristià es fundà la «Mútua Escolar Cardenal Vives i Tutó»; les classes de batxillerat s’impartiren en locals de fora del col•legi de la plaça Santa Anna, però es col•laborà amb l’Institut Municipal de Batxillerat i l’escolapi Miquel Soy en va ser professor.
El juliol de 1936 els religiosos foren forçats a abandonar la casa i refugiar-se en famílies que caritativament els acolliren i protegiren. Passats els primers dies de confusió, les mateixes autoritats locals protegiren els religiosos; quan sabien que s’apropava algun perill els avisaven i a algun el recloïen a la presó perquè no el trobessin a una casa particular.
L’interior de l’edifici va ser força malmès.
Els escolapis recuperaren el seu edifici el 13 de
febrer de 1939 i obriren les classes el primer de maig de 1939 per a primària i
comerç. El batxillerat començà el setembre següent.L’Associació d’Antics Alumnes va fer sempre costat a l’escola, especialment en esdeveniments com l’estada a Mataró de les relíquies de sant Josep Calassanç el desembre de 1948 o l’exposició retrospectiva del col•legi el 1962. L’Associació va tenir una vida molt activa amb les classes de català i aixoplugant la Associació Sardanista.
El temple es va restaurà de mica en mica. Es construí la capella de la Mare de Déu de Montserrat (l’altar es consagrà el 1957) i Jordi Arenas pintà (1960) la capella del Sagrament. L’octubre de 1989 s’inaugurà el retaule de l’altar major obra de l’escultor Manuel Cisachs, el qual havia anteriorment dissenyat tots els elements del presbiteri.
El 1954 reapareixeren els Armats de Santa Anna, que havia iniciat el 1896 el germà Joaquim Brucart. El 1959 es creà un agrupament escolta. El 1962 Mataró acollí els I Jocs Esportius Escolapis de Catalunya.
Els nous temps demanaven un edifici més adequat. El pare rector Salvador Dalmau planificà la nova construcció que es començà el 14 d’octubre de 1966 i les noves classes s’obriren a partir de 1968.
L’escola de Santa Anna absorbí la de les religioses de la Immaculada Concepció, els locals del qual es convertiren en els de l’infantil «Santa Anna - Torrent». Juntament amb l’aprovació pel Ministeri d’Educació del batxillerat unificat i polivalent (BUP) el 1975, s’implantà la formació professional de primer i després de segon grau. Els locals de la plaça de Santa Anna resultaren aviat petits per l’increment d’alumnes que tot plegat suposà i es llogà la nau d’una fàbrica al carrer de Recoder. Es fundà també el Centre de Càlcul de l’Escola Pràctica o Centre de Càlcul de l’Escola Pia, institució que a més de la extensió per tots els col•legis de la informàtica, serví per a pràctiques dels alumnes de secretariat de la formació professional.
El 3 de setembre de 2002 el President de la Generalitat inaugurà el nou edifici al carrer de Sant Agustí «Santa Anna - Mar» per a les secundàries.
Imparteix actualment els nivells reglats d’infantil, primària, educació secundària obligatòria (ESO), batxillerats i cursos de formació professional. L’escola compta amb diverses entitats com l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, la d’Antics Alumnes, el grup Mou-te, l’Associació d’Amics del Senegal, la colla gegantera, una orquestra formada per alumnes de secundària.
L’Ajuntament concedí a l’Escola Pia de Santa Anna la Medalla d’Or de la Ciutat el 4 de juliol de 1961.
Bibliografia:
«Concordias firmadas entre los ayuntamientos y la Escuela Pía en Cataluña (1638-1877)», en Archivum Scholarum Piarum (Roma 2000), núm. 47, per a les de Mataró vegeu pàg. 123-130.
Florensa, Joan: El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana; Escola Pia de Catalunya, 2010.
El retaule de Santa Anna de Manuel Cusachs. Mataró: Escola Pia de Santa Anna, 1989.
Gurrera i Lluch, Montserrat: L'Ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX : gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial: 1808-1868. Tesi doctoral dirigida pel doctor Conrad Vilanou i presentada al Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, 2004. 2 vols.
Reixach i Puig, Ramon: Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució Industrial a la primera Guerra Mundial. Premi Iluro. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2010. (Col•lecció Premi Iluro; 72).
Vilà i Palà, Claudi: Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca, 1972.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada